Valors que aporta la biodiversitat
Ecològic:
La biodiversitat és un factor essencial en
l'autoregulació dels ecosistemes. Les diferents espècies de
la biocenosis es troben interelacionades mitjançant xarxes tròquiques
complexes. La desaparició d'una sola espècie pot provocar un
efecte multiplicador: l'extinció d'una planta pot provocar l'extinció
d'un nombre d'organismes (herbívors, paràsits, pol·linitzadors,
etc que depenien exclusivament d'ella.
Científic: Cada espècie
és el resultat d'una informació genètica originada evolutivament
al llarg de milions d'anys. Actualment hi ha la possiblilitat de llegir el
genoma d'algunes espècies, fet que augmenta el coneixement sobre la
vida i pot aportar respostes a temes que encara no s'han resolt
Patrimonial (biodiversitat com a recurs estètic o cultural). El conjunt d'espècies i ecosistemes d'una nació forma part de l'herència rebuda per les generacions passades i hauria de ser motiu de preocupació nacional, com és el cas de la llengua o la cultura pròpies. És una font potencial de riquesa que comença a ser explotada: ecoturisme, senderisme, cases rurals, etc. Cal destacar que molts dels beneficis derivats de la biodiversitat són intangibles, difícils de quantificar físicament o de valorar econòmicament, però d'una enorme importància. Per això la pèrdua de biodiversitat comporta un empobriment cultural de la comunitat humana.
Aliment: Tant les espècies animals (ramaderia i pesca) com vegetals (agricultura) serveixen d'aliments als humans. Hom creu que hi ha unes 75000 espècies de plantes conegudes amb parts comestibles. Tanmateix, solament unes 300 espècies han estat aprofitades de forma habitual per la humanitat. Però hi ha moltes més possibilitats d'aprofitar aquesta biodiversitat: per exemple, la planta d el fessol alat de Nova Guinea (Psophocarpus tetragonolobus) és comestible en la seua totalitat i es pot preparar una beguda semblant al café; A més, és de ràpid creixement (en poques setmanes assoleix una alçada de 4,5 m) i té un valor nutritiu semblant a la soja. Altre exemple és la substitució d'espècies foranes en la ramaderia per espècies locals, com él el cas de l'antílop Connochaetes, natiu de les praderies de l'est d'Àfrica i amb un rendiment càrnic, dues vegades superior a les vaques i ovelles que s'hi ha introduït.
Medicines:
En l'actualitat, quasi la meitat dels fàrmacs de caràcter comercial
que es prescriuen en el països desenvolupats es varen obtenir inicialment
o encara s'extreuen d'organismes silvestres. D'ells, dues terceres parts provenen
de les plantes, mentre que microorganismes, plantes inferiors i animals
aporten l'altre terç. Aquesta proporció és molt més
alta als països menys desenvolupats. En les zones de selves es pensa
que hi ha una quantitat d'espècies susceptibles de ser utilitzades
en medicina, algunes de les qual tenen ja un ús per part de les comunitats
indígenes. En els anys 50 es va comprovar que la vincapervinca de Madagascar,
un subarbust de 40 a 80 cm d'alçada, sintetitza més de 75 alcaloides
i dos d'aquests -la vincristina i la vinblastina- eren particularment eficaços
en el tractament de la malaltia de Hodgkin (un tipus relativament comú
de càncer dels ganglis limfàtics); avui en dia s'apliquen aquests
alcaloides en el tractament de càncer de mama i d'altres tipus de tumors.
També unes 1.400 plantes dels boscos tropicals i 500 organismes marins
produeixen substàncies químiques amb potencial per a l!uitar
contra el càncer. Però moltes d'aquestes espècies poden
extingir-se abans que la seua promesa puga ésser avaluada o explotada.