Solucions per evitar la pèrdua de biodiversitat
La pèrdua de biodiversitat és un procés irreversible, en el sentit que una espècie extingida mai no es reproduirà. Sabem que al llarg de la història del nostre planeta, i com a conseqüència dels procés evolutiu, han desaparegut moltíssimes espècies; Hi ha moments de la història de la terra marcats per extincions massives, com per exemple a la fi de l'era Mesozoica quan desapareixen, entre altres molts grups d'organismes els dinosaures. El problema que es planteja en l'actualitat és à l'augment en el ritme d'extinció, causat majoritàriament per l'acció dels humans, tal com hem vist en les pàgines anteriors. de fet, molts cintífics parlen que ara estem patint la sisena extinció.
Com podem solucionar aquest problema? No hi ha una resposta fàcil. Es tracta d'un problema global que necessita una resposta a nivell planetari, tot i que les accions han de ser assumides i dutes a terme per cadascun dels habitants del planeta. Aquesta tendència en la desaparició d'espècies no s'aturarà en els propers anys. Els objectius, per tant, es proposen únicament de deturar aquesta tendència. alguns d'aquests objectius són:
- 1: promoure la conservació de la diversitat biològica d'ecosistemes i hàbitats, la qual cosa inclou la protecció d'àrees claus i de, si més no, un 10% de la superfície de cada bioma (grans ecosistemes com la selva tropical, el bioma mediterrani, el desert, la tundra, etc).
- 2: promoure la conservació de la diversitat d'espècies, a través de l'actuació sobre espècies concretes.
- 3: promoure la conservació de la diversitat genètica, especialment de les espècies d'interès econòmic.
- 4: promoure l'ús i el consum sostenible dels recursos naturals. Això inclou l'eradicació del comerç internacional de flora i fauna amenaçada.
- 5: reduir les pressions degudes a la destrucció d'hàbitats, el canvi d'ús i la degradació de la terra i a l'ús insostenible de l'aigua.
- 6: control de les espècies invasores.
- 7: fer front als efectes del canvi climàtic i de la pol·lució sobre la biodiversitat.
- 8: mantindre la diversitat sociocultural de les comunitats locals, com a garantia de respecteA hores d'ara la majoria de països disposen d'una legislació ambiental més o menys desenvolupada, atesa la pressió exercida per la preocupació pels temes mediambientals que presenten grans capes dels seus ciutadans alertats pels grups conservacionistes i ecologistes com Greenpeace, ADENA, Agró, etc. Les legislacions mediambientals dels diferents estats deriven d'acords i tractats internacionals que es detallen a continuació
1- Legislació ambiental
a- Acords internacionals per a la protecció de la biodiversitat.
Amb la finalitat de protegir tant a les diferències espècies del nostre planeta com als seus hàbitats, s'han acordat a nivell mundial diversos tractats. Actualment existeixen unes 10 convencions obertes a tots els països i dirigides per qüestions d' àmbit global (zones humides, espècies migradores, comerç d' espècies salvatges,etc). Per el que respecta al àmbit regional existeixen una trentena de convencions més (Mediterrani, Antàrtida, Amazones, etc) i unes altres 40 més fan referència a determinades espècies (plantes, cetacis, ossos polars, etc).
La convenció relativa a la Diversitat Biològica, que fou adoptada en la Conferència de les Nacions Unides sobre el medi natural i desenvolupament celebrada en Río de Janeiro en el juny del 1992, constitueix el primer tractat internacional pensat especialment en la conservació i la utilització de la biodiversitat. El text reconeix que la conservació de la biodiversitat és una preocupació comuna de la humanitat i s'estableix que els països signants no només han de fer servir totes les mesures que estan en el seu abast per protegir la diversitat biològica dins de les seves fronteres, sinó que també està previst el desenvolupament d'estratègies nacionals i programades per a la seva conservació i l' ús sostenible de la diversitat biològica, incloent l'establiment d'organismes nacionals per implementar les previsions de la convenció. Dóna prioritat a les mesures de protecció “in situ” (parcs naturals, reserves, etc), mentre que les mesures de conservació “ex situ” (jardins botànics, zoològics, etc) han de complementar la conservació “in situ” .Alguns del convenis i cimeres més importants en l'aspecte de conservació de la biodiversitat són:
Conveni sobre la biodiversitat biològica, signat a la Conferència de Rio de 1992 i ratificat a Nairobi el 1992
Conveni sobre les zones humides RAMSAR (1971)
Convenció sobre el comerç Internacional d'espècies de fauna i flora en perill CITES (1973)
Legislació ambiental valenciana referent a la biodiversitat
A continuació en teniu un breu resum de la legislació ambiental valenciana classificada per àrees
ESPAIS NATURALS PROTEGITS
FAUNA I FLORA
Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques o amenaçades (DOGV. 336, de 3-2-86).
Ordre de 23 de gener de 1992, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, per a la regulació de les activitats sobre praderies fanerògames marines (DOGV. 1724, de 14-2-92).
Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microrreserva vegetal (DOGV 2379, de 3-11-94)
DECRET 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció. (DOGV nombre 4705 de data 04.03.2004).
CAÇA
Decret 202/1988, de 26 de desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'estableixen normes per a la regulació de la cetreria a la Comunitat Valenciana (DOGV 969, de 26-12-88)
Ordre de 12 de juny de 1992, de la Conselleria de Medi ambient, per la qual es regula, amb caràcter general, la caça d'aus aquàtiques en el Parc Natural de’l Albufera (DOGV 1846, de 19-8-92)
Ordre de 14 de setembre de 2001, de la *Consellería de Medi ambient, per la qual es desenvolupa el Reial decret 581/2001, pel qual en determinades zones humides es prohibeix la tinença i l'ús de municions que continguen plom per a l'exercici de la caça i el tir esportiu. (DOGV nº 4095, de 27.09.01).
LLEI 13/2004, de 27 de desembre, de Caça de la Comunitat Valenciana. (DOGV: 4913 de 29.12.2004 )
PESCA
Ordre de 17 de maig de 1990, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, per la qual es regula la pesca de l'angula en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana (DOGV 1317, de 4-6-90)
Ordre de 19 de gener de 1998 de la Conselleria de Medi ambient, per la qual es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana durant la temporada 1998/99. (DOGV nº 3193, de 27.02.98).
Llei 9/1998, de 16 de desembre, de Pesca Marítima de la Comunitat Valenciana (BOE nº 18, de 21.1.99).
BOSCOS
Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV 2168, de 21-12-93)
Decret 183/1994, de 1 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals (DOGV 2344, de 13-9-94)
Ordre de 30 de març de 1994, de la Conselleria de Medi ambient, per la qual es regulen les mesures generals per a la prevenció d'incendis forestals (DOGV. 2245, DE 14-4-94)
Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana (dogv 2870, de 15-11-96)
ORDRE de 20 de març de 2000, de la Conselleria de Medi ambient, per la qual es desenvolupa el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en els boscos de la Comunitat Valenciana. (DOGV 3725 de 6-4-2000).
TERRITORI
LLEI 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana. (LUV) D.O.G.V. 5167 de 31.12.2005.
2- Protecció àreea geogràfiques
Les àrees protegides no necessàriament són espais aïllats en els quals l'ésser humà no hi pot intervenir, sinó que a algunes es pot arribar a compaginar la funció de protecció de la naturalesa amb una funció de desenvolupament, essent possible la seva explotació econòmica controlada (desenvolupament sostenible), a més de ser idonis per a la investigació i l'educació. La declaració d'àrea protegida, malgrat els avantatges que suposa, té uns costos econòmics i socials que afecten les poblacions veïnes de la zona (prohibició d'explotació,...)Podem trobar diferents categories:
A nivell internacional (UNESCO)Reserves de la Biosfera: zones d’ecosistemes terrestres o costaners/marins representatius on s’armonitza conservació i desenvolupament sostenible. a principi de l’any 2000 hi havia 338 reserves distribuïdes en 85 països. alguns exemples seien les illes de Menorca o El Hierro, Urdaibai (ria de Guernica, Euskadi), etc. No n'hi ha cap al País Valencià.
A nivell de l’Estat espanyol.
Parcs: àrees naturals, poc transformades per l’explotació i ocupació humana i que posseix uns valors ecològics, estètics, educatius i científics, la conservació dels quals mereix una atenció preferent. dins d’aquesta categoria trobem dos nivells de protecció:
*Parcs Nacionals. Màxima protecció. Titularitat estatal. Són 13, entre ells, Doñana (Andalusia), Garajonay (Canàries), Ordessa (Aragó), Teide (Canàries), Aïgues Tortes (Catalunya), etc. No n'hi ha cap al País Valencià.
* Parcs Naturals. presenten un menor grau de protecció i s’hi permet un aprofitament dels seus recursos naturals. Declaració i gestió a càrrec de les Comunitats autònomes. Alguns exemples els tenim en el delta de l’Ebre (Catalunya), Illes Cíes (Galícia), Montfraüe (Extremadura). A nivell del País Valencià tenim l’Albufera, Serra d’Espadà, Salines de Santa Pola, carrascar de la Font Roja d’Alcoi, El Fondo d’Elx, El Montgó, la marjal de Pego-Oliva i el Penyal d’Ifach.
Reserves naturals: espais naturals creats amb la finalitat de protegir ecosistemes, comunitats o elements biològics que per la seua raresa, fragilitat, importància i fragilitat mereixen valoració especial. Declaració i gestió a càrrec de les Comunitats autònomes. Exemples. Ses Salines d’Eivissa (Illes Balears), Illes Medes(Catalunya). A nivell Valencià tenim l’Illa Plana o tabarca, illots Columbrets i la reserva del Cap de Sant Antoni.
Monuments naturals: Espais de notòria singularitat, raresa o bellesa que mereixen ser objecte de protecció. S’inclouen les formacions geològiques, els jaciments paleontològics Declaració i gestió a càrrec de les Comunitats autònomes. Exemples: Glaceres del Pirineu
Paisatge natural. Llocs concrets del medi natural que pels seus valors estètics i culturals, siguen mereixedors d’una protecció especial. Declaració i gestió a càrrec de les Comunitats autònomes. Un exemple seia el Desert de les Palmes
3- Protecció “ex situ”: es tracta d'institucions com Jardins botànics i zoològics, bancs de gens i llavors que tracten de conservar la biodiversitat animal i vegetal i poder-la reintroduir posteriorment a la natura.