A partir de la crisi del petroli de 1973 s'ha plantejat una ''nova font d'energia'': l'estalvi. Les mesures que es van adoptar aleshores ens van fer prendre consciència que no calia patir una disminució en la qualitat de vida per estalviar. Un estudi profund de les nostres despeses energètiques, i sobretot de les pèrdues inútils d'energia, ha demostrat la viabilitat d'aquest enfocament.
Altre tema important és la gran diferència entre l'energia consumida en els països desenvolupats i en els quals estan en vies de desenvolupament. Amb dades de 1991, el 22,6% de la població que vam viure en els països desenvolupats consumeix el 73% de l'energia comercial usada en tot el món. Això es tradueix que, de mitjana, cadascun dels habitants dels països desenvolupats usa unes deu vegades més energia que una persona d'un país no desenvolupat. La meitat de la població mundial encara obté l'energia principalment de la fusta, el carbó vegetal o el fem. En els països més desenvolupats el consum d'energia s'ha estabilitzat o creix molt poc, gràcies que la vam usar cada vegada amb major eficiència. Però, com hem dit, les xifres de consum per persona són molt altes. En els països en vies de desenvolupament està creixent el consum per persona d'energia perquè, per al seu progrés, necessiten més i més energia. Per a plantar cara als problemes que hem citat, els països desenvolupats volen frenar la despesa mundial de petroli i altres combustibles fòssils, però els països en vies de desenvolupament denuncien que això frena el seu desenvolupament injustament.
Dades energètiques al País valencià (2001 )
Solucions al problema energètic
* D'una banda aprendre a obtenir energia, de forma econòmica i respectuosa amb l'ambient, de les fonts alternatives de les quals hem parlat en pàgines anteriors.
* Però el més important, és aprendre a usar eficientment l'energia. Usar eficientment l'energia significa no emprar-la en activitats innecessàries i aconseguir fer les tasques amb el mínim consum d'energia possible. Desenvolupar tecnologies i sistemes de vida i treball que estalvien energia és el més important per a aconseguir un autèntic desenvolupament sostenible. Per exemple, es pot estalviar energia en els automòbils, tant construint motors més eficients, que necessiten menor quantitat de combustible per quilòmetre, com amb hàbits de conducció més racionals, com conduir a menor velocitat o sense acceleracions brusques.
Estalvi d'energia en el món. En els països desenvolupats, el consum d'energia en els últims vint anys, no només no ha crescut com s'havia previst, sinó que ha disminuït. Les indústries fabriquen els seus productes emprant menys energia; els avions i els cotxes consumeixen menys combustible per quilòmetre recorregut i es gasta menys combustible en la calefacció de les cases perquè els aïllaments són millors. Es calcula que des de 1970 a l'actualitat s'usa un 20% d'energia menys, de mitjana, en la generació de la mateixa quantitat de béns. En canvi en els països en desenvolupament, encara que el consum d'energia per persona és molt menor que en els desenvolupats, l'eficiència en l'ús d'energia no millora. Succeeix això, entre altres motius, perquè moltes vegades les tecnologies que implanten són antiquades.
Les mesures específiques respecte a una millora en l’eficiència de l'energia són les següents:
1- Cogeneració d'energia, és a dir, la producció combinada de dues formes útils d'energia (com ara l'electricitat i el vapor d'aigua) a partir d'una única font de combustible. Aquest sistema permet d'utilitzar pràcticament un 90% de l'energia del combustible, en contra del 33% d'eficiència típica d'una planta energètica.
2- Augmentar l'eficiència del sistema elèctric. El sistema de transport elèctric té una eficiència global del 33%, per la qual cosa és necessari generar el triple d'energia de la que consumim. Per fer front a futures demandes, les companyies elèctriques han de construir noves i costoses centrals, però resulta més rendible estimular l'estalvi per mitjà dels anomenats negawatts (watts negatius), sistemes d'ajudes econòmiques perquè els consumidors comprin bombetes i aparells elèctrics més eficients, com també realitzar auditories energètiques a les empreses i cases particulars a fi de detectar i corregir les pèrdues d'energia.
3- Valoració del cost real de l'energia que consumim. La valoració del cicle de vida dels aparells elèctrics es calcula així:
4- Valoració dels costos ocults de l'energia. L'energia elèctrica pot ser neta per als consumidors, però sovint ens oblidem de la pol.lució en un altre lloc, en el cas que l'energia elèctrica que consumim provinga d'una central tèrmica que funcione amb carbó o petroli o d'una central nuclear.
5- Reducció del consum en els diferents sectors. A l’Estat espanyol des de l’any 1988, el transport és el sector que consumeix més energia, aproximadament el 40%. Al darrere hi ha la indústria, amb un 32% i, en tercer lloc, el consum d'energia a la llar, amb un 16% . La indústria ha aconseguit molta més eficiència respecte del consum mitjançant la implantació d'una sèrie de millores tècniques.
Mesures d'estalvi personals.
Cadascú de nosaltres podem estalviar energia si adoptem les actituds següents:
-Fer servir més el transport públic i menys el privat. Revisar el consum de combustible dels automòbils.
-Utilitzar l'arquitectura solar passiva sempre que sigui possible. Aïllar sostres i parets i instal.lar finestres dobles per evitar les pèrdues energètiques dels nostres habitatges.
-Comprar electrodomèstics eficients, llums de baix consum i cuinar amb l’olla a pressió. Instal.lar termòstats als aparats elèctrics.
-Augmentar el reciclatge de vidre i paper
La nostra societat necessita un flux continu de matèries primeres, paral.lel al de l'energia, d'entre les quals destaquen, per la seua importància, els recursos minerals. Si mirem al nostre voltant veurem un gran nombre d'objectes que depenen directament de la mineria: els metalls, la pedra i el maó per a les nostres cases, etc.
La paraula jaciment reconeix diferents interpretacions en el llenguatge comú i en el tècnic. Un jaciment és per aun geòleg una concentració natural d'un determinat mineral que posseeix interés econòmic d'acord amb el seu preu en el mercat i del seu cost d'explotació. Un dipòsit mineral, per altra banda, constitueix només una acumulació, que pot o no tenir interès econòmic. El valor associat a un jaciment està d'acord amb preu en el mercat i el cost d'explotació del mineral present en el mateix. Per altra banda, un dipòsit mineral constitueix només una acumulació, que pot o no tenir interès econòmic.
L'home explota els minerals per a extraure d'ells els metalls però també algunes roques (formades per un o diversos minerals) són utilitzades com matèria primera per a la indústria (com les calcàries) i també com materials de construcció i d’ornamentació (com els marbres). Si l'explotació d'un jaciment té lloc sobre la base de la perforació de galeries subterrànies, es diu que dit jaciment és una mina. En canvi, si el jaciment s'explota a cel obert, es diu d'aquest que és una pedrera. Segons siguen les dimensions de la mina o de la pedrera, per a la seva explotació pot ser necessari recórrer a una tecnologia molt sofisticada.
Per la seua importància, els recursos minerals han estat àmpliament explotats al llarg de tota la història. Paral.lelament al desenvolupament, han evolucionat les tècniques d'explotació des dels primers estris de fusta i pedra, utilitzats al final del Neolític, fins a la maquinària pesant del nostre segle. Així mateix, ha evolucionat l’impacte causat per les diferents tècniques mineres: algunes explotacions a cel obert convertien zones senceres en erms. Classificarem els recursos minerals en: metal.lífers, i no metal.lífers (fertilitzants, combustibles fòssils i materials de construcció).
Recursos minerals metal.lífers
S'empren per obtenir metal1s i energia (en el cas de l'urani). La indústria actual depèn d'uns 88 minerals diferents; en canvi, només s'utilitzen els que es troben a l’escorça continental, a causa de la dificultat d'explotació de l'escorça oceànica. Els minerals s'extreuen d'aquel1s indrets on els elements estan concentrats: els jaciments. Un jaciment resulta rendible si els minerals que el constitueixen tenen una proporció elevada d'un determinat metal1; si aquest és el cas, es diu que el mineral és mena d'aquel1 metal1 concret. Les explotacions d'un jaciment reben el nom de mines, que poden ser a cel obert , si es troben en la superfície terrestre, o profundes, quan estan a diversos metres de profunditat.
Un cop extrets de la mina, els metalls no se solen trobar en estat pur, de manera que el mineral que el conté ha de sotmetre's a un procés tecnològic durant el qual s'extreu el metall i es l1ença la resta, les escòries que s'acumulen en munts a prop de les explotacions.
Els minerals metal.lífers se subdivideixen en metalls abundants (alumini, ferro, manganès, crom i titani) i escassos (coure, plom, zinc, estany,argent, or, mercuri i urani).
L'explotació d'un determinat mineral depèn dels seus interessos econòmics (de les reserves que hi ha), que són variables,ja que depenen d'altres factors, com ara la demanda existent o el cost de l'extracció. Per exemple, la contínua demanda de coure va motivar l'explotació de jaciments de riquesa molt baixa i, per completar-ne el subministrament, es va haver de recórrer a la recuperació i al reciclatge. Actualment, la seua utilització com a conductor ha disminuït bruscament, en ser substituït per altres conductors: en les canonades se substitueix pel PVC; en les tecnologies de la informació, per les fibres òptiques i per circuits dels ordinadors, que es realitzen a base de silici (s'extreu de l’arena). En general, hi ha una tendència molt marcada a substituir els recursos minerals per uns altres de tecnologies més sofisticades de prestacions superiors i molt menys pesants, com ara els plàstics (derivats del petroli: PVC, poliuretà, poliestirè, cautxú artificial, etc.), alumini i paper; i per ceràmiques, que substitueixen els metalls en els motors.
La mineria, sobretot la que es porta a terme a cel obert, causa greus impactes en el medi ambient, perquè es remouen immensos volums de terres i, un cop abandonats, els terrenys queden en una situació de degradació total. La legislació espanyola la obliga les companyies mineres a efectuar una avaluació de l'impacte ambiental prèvia a Ia construcció d'una mina i, un cop abandonada l'explotació, han de dur a terme un pla de restauració del paisatge, sobretot en el cas de mines a cel obert. A més, Ies companyies mineres inclouen aquestes despeses en els seus càlculs sobre la rendibilitat de l’explotació (Reial decret 1116/ 1984, articles 1- 7).
Amb tot, el problema més gran el plantegen les explotacions il.legals, ja que actuen al marge d'aquesta llei.Els impactes més importants produïts per les activitats mineres són:
+ Impactes sobre l'atmosfera: contaminació per partícules sòlides, pols i gasos, com també contaminació sonora causada per la maquinària emprada i per les voladures.
+ Impactes sobre les aigües: contaminació d'aigües superficials per escorrentia, arrossegament de partícules sòlides, elements tòxics, etc. Contaminació d'aqüífers per olis, hidrocarburs, etc.
+ Impactes sobre el sòl: ocupació irreversible d'aquest, modificació de la seua utilització.
+ Impactes sobre la flora i la fauna: conseqüència de l’eliminació del sòl o de l'eliminació directa de la coberta vegetal i de la fauna.
+ Impactes sobre la morfologia i el paisatge: alteració morfològica i pertor-bació del caràcter global del paisatge.
+ Impactes sobre l'ambient sociocultural: alteracions de zones significatives, augment de la densitat del trànsit.
Recursos minerals no metal.lífers
Dins d'aquest grup s'inclouen els utilitzats com a combustibles, com a fertilitzants i com a materials de construcció.
Minerals utilitzats com a fertilitzants. Els fertilitzants essencials són: fòsfor, nitrogen i potassi. L'apatita és el mineral del fòsfor que es troba en quantitat molt escassa a totes les roques, però que, com vam veure en el Tema 2 es diposita als sediments oceànics, i el seu procés de reciclatge al continent és molt lent. També vam veure en el Tema 2, les dues formes naturals de fixació del nitrogen atmosfèric (atmosfèrica i biològica) i l'artificial, que porten a terme les indústries. Els recursos minerals més rics en potassi són Ies sals marines (silvina i carnal.lita), que es dipositen un cop s'ha evaporat 1'aigua.
Roques emprades en la construcció. Constitueixen el grup amb el major volum i pes de tots els recursos minerals cosa que suposa el problema més gran amb vista a ser utilitzades, ja que transportar-les és difícil i car. En general, s'anomenen àrids, i s'obtenen de tots els tipus de roques conegudes. Aiguns s'empren tal com es troben a la naturalesa i d'altres, en canvi, han de ser transformats prèviament abans d'utilitzar-los. Els més significatius són els següents:
Blocs de pedres. Actualment, aquestes pedres s'estan substituint pel ciment i el formigó, i el seu ús té un caràcter més aviat ornamental (recobriments de façanes i interiors, paviments, cuines, lavabos, etc.), cosa que fa que les pedres s'hagen de polir amb antelació.
-Rocalla. És qualsevoltipus de roca matxucada que es fa servir per construir el ferm de les carreteres, les vies de ferrocarril i per fabricar el formigó.
-Arena i grava. Els dos tipus s'extreuen de les graveres, llocs en què s'acumulen de forma natural: llits de rius, platges o fletxes litorals. Aquests àrids s'encareixen pel transport, per la qual cosa s'han d'extreure prop de les grans ciutats, i originen greus impactes
El ciment. Barreja de calcària i argila que se sotmet a una temperatura de cocció de més de 1.400 °C perquè perda l’aigua i CO2 i, posteriorment, es matxuca. Quan es torna a afegir aigua, es converteix en una massa ciue s'endureix i que dóna cohesió als materials de construcció. Les fàbriques de ciment se solen instal.lar prop de les pedreres d'on s'extreu el seu component majoritari, la calcària , ja que l’argila és molt abundant.
Formigó. Massa elaborada amb una mescla de ciment amb arena o graves. De vegades, per augmentar la consistència, s'afegeixen barres de ferro, amb la qual cosa s’obté formigó armat.
Guix. El guix resulta de calcinar la roca que porta el mateix nom, perquè perda la major part de l’aigua que conté, amb la qual cosa se n'obté un polsim blanquinós, que es barreja amb aigua i s'empra com a argamassa.
Argiles. Les argiles s'han emprat com a materials de construcció des de temps antics, al principi només modelades i secades al sol (les toves, una mena de maons sense coure fets de palla i argila) i, posteriorment, cuits. Actualment, es couen i s'empren per fabricar maons, teules o rajoles rústiques i, a més, es poden vidrar per fer rajoles o taulells.
Vidre. El vidre es fabrica fonent a 1. 700 °C arena de quars, sosa i calç, matèries primeres abundants i barates; després, es refreda ràpidament.
